Itàlia

Pocs països han elevat el «saber viure» a la categoria d’art amb tanta naturalitat com Itàlia. Aquí, un plat de pasta és quasi un ritual, un cafè es pren dret al taulell en trenta segons i cada plaça sembla dissenyada perquè la gent s’hi aturi a conversar. És un país que ha entès, potser millor que cap altre, que la vida s’ha de saborejar.

Roma en concentra la millor síntesi: el Colosseu i el Fòrum romà recordant l’imperi que va escampar la seva llengua i el seu dret per mig món, la Ciutat del Vaticà amb la Capella Sixtina, i barris com Trastevere on encara es respira l’ambient d’un poble dins d’una capital. Però Itàlia és, sobretot, un mosaic de regions amb caràcter propi.

Al sud, Sicília reuneix temples grecs, mercats àrabs i un volcà, l’Etna, que encara vetlla sobre l’illa. La Costa Amalfitana ofereix penya-segats que cauen dret al Tirrè, amb pobles com Positano aferrats a la roca. Més amunt, la Toscana desplega turons coberts de vinyes i xiprers, mentre que Venècia flota sobre els seus canals com una aparició irrepetible. I no hi falta Nàpols, bulliciosa i autèntica, bressol de la pizza i porta d’entrada a la badia més fotografiada del Mediterrani.