Escòcia

Hi ha un moment, just quan el sol es pon sobre les Terres Altes, en què Escòcia sembla treta d’una llegenda. Els castells es retallen contra un cel de colors impossibles, els llacs es queden quiets com miralls i el silenci només el trenca la natura i, de tant en tant, el so d’una gaita a la llunyania.

Edimburg n’és el punt de partida ideal: una ciutat construïda literalment en dos nivells, amb un castell que vigila des de dalt d’un turó volcànic i uns carrerons medievals, el Royal Mile, que semblen fets per perdre-s’hi sense pressa. Cada agost, a més, la ciutat es transforma amb el Festival Fringe, quan l’art i la música s’apoderen de cada racó.

Però l’Escòcia de veritat s’entén quan et dirigeixes cap al nord. El llac Ness, envoltat de misteris que ningú ha resolt del tot; l’illa de Skye, amb els seus penya-segats esculpits pel vent i l’aigua; les destil·leries de whisky, on cada gota explica el clima i la terra d’on prové… I les Terres Altes, immenses i gairebé buides, on l’home sembla petit davant l’inmensitat de la natura.

És un país orgullós de la seva identitat: dels seus tartans, de la seva llengua gaèlica que encara resisteix, de les seves cornamuses i dels seus clans, la història dels quals encara es respira a cada castell. Un lloc fet per a qui busca paisatges tan durs com bells.